Traiem el cap a un esport que està sorgint amb força en el panorama de l’esport espanyol i que des de la creació del seu primer equip, allà per l’any 1995, s’ha anat enfortint amb la fundació de nous equips i culminant amb la participació de l’equip nacional , per primera vegada en la història, en el Campionat d’Europa de la modalitat que se celebrarà a Alcobendas del 10 al 17 de Juliol d’aquest any. Per a això, la nostra selecció nacional ha preparat la seva primera posada a punt és aquest passat mes de desembre.
L’Hoquei en Cadira de Rodes Elèctrica, recentment rebatejat a nivell internacional com Powerchair Hoquei, és un esport pensat per a persones amb un important grau de discapacitat, tenint cabuda dins d’ell tant les persones amb discapacitat física com els esportistes afectats de paràlisi cerebral o dany cerebral adquirit.
Aquest esport es gestiona internacionalment des de la ICEWH (Iwas COMMITTEE ELECTRIC Wheelchair HOQUEI) sent la Federació Espanyola d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física (FEDDF), encara que en consens amb la Federació Espanyola d’Esports per a Persones amb Paràlisi Cerebral o Dany Cerebral Adquirit (FEDPC ), la federació responsable d’organitzar aquest esport a nivell estatal.
Actualment a Espanya comptem amb un total de 7 equips. A València, la UD Llevant Masclets; a Madrid, el CP Alcobendas i CP Maguerit; ia Catalunya, el CE Dracs Guttmann, Comkedem, Sant Rafael i ADB Barberà. Els esportistes d’aquests equips disputen el Campionat d’Espanya de Clubs i el Campionat d’Espanya per Comunitats Autònomes, a més de les possibles competicions autonòmiques. A part, aquells privilegiats que conformen la Selecció Espanyola i competeixen a nivell internacional encara que només s’ha participat en un esdeveniment d’aquest estil: el Qualification Tournament de Barberà 2011 i, properament, el Campionat d’Europa d’Alcobendas 2016.
El material a emprar pels jugadors en aquest esport són la cadira de rodes elèctrica, l’estic manual i el T-estic.
La cadira de rodes elèctrica han de permetre el pas, sense obstaculitzar més enllà del que lògic (rodes), de la pilota de joc. No poden tenir sortints ni parts que puguin danyar a la resta de jugadors i la seva relació velocitat / estabilitat ha de ser tal que permeti realitzar les maniobres del joc sense perill per al jugador o els altres participants en el joc. La cadira pot arribar a una velocitat màxima de 15 km / h, el que converteix el joc en un espectacle de gran vistositat. Normalment els jugadors usen cadires de rodes elèctriques convencionals, encara que existeixen cadires dissenyades especialment per a aquest esport.
L’estic manual, més lleugers que els convencionals (plàstic), és l’usat per aquells jugadors que té més mobilitat al tren superior o que sigui capaç de sostenir l’estic i arrossegar la pilota i impulsar-la amb l’ajuda de l’impuls de la cadira elèctrica . Poden ser fixats al braç / mà del jugador en el cas d’insuficient força o habilitat. Mai es podrà enganxar un estic de mà a la cadira elèctrica.
La T-Stick és un estics especial fixat a la cadira que permeten als esportistes, generalment amb un perfil d’afectació important, impactar o conduir la pilota de joc gràcies a l’acció del seu joystick. Aquests jugadors tenen poca o nul·la mobilitat de mans, o són jugadors amb mobilitat però amb problemes a l’hora d’exercir el pinçament necessari per poder agafar un estic manual. Els jugadors que fan servir aquest tipus d’estic es converteixen en jugadors clau per al seu equip ja que el reglament exigeix que hi hagi com a mínim dos jugadors de cada equip al camp amb T-estic, sent un d’ells el porter. Hi pot haver més de dos jugadors al mateix temps amb T-estic jugant en un equip, però cap cas podrà haver menys de dos. I el porter obligatòriament haurà de portar sempre T-estic.
Com en tot esport adaptat ha una «classificació funcional» en què s’enquadren els jugadors, en el nostre cas dos grans blocs conformen les classes esportives: els jugadors amb T-Stick (puntuació 1) i els jugadors amb estic manual (puntuacions 2, 3 o 4).
Els jugadors de valoració «1» són esportistes que només poden jugar amb un T-estic dempeus. La valoració «2» per a jugadors amb estic de mà amb limitacions grans; la «3», per a jugadors amb estic de mà amb limitacions mitjanes i la «4» per a jugadors amb estic de mà amb limitacions petites o nul·les. La suma dels cinc jugadors, que estan al camp, d’un equip no pot superar 11 punts. Els entrenadors han d’ajustar les seves alineacions per evitar superar aquests 11 punts, ja que en cas contrari, seria penat pel reglament amb l’expulsió del jugador que entra al camp en substitució d’un altre superant, amb la seva puntuació de joc o classificació funcional, el límit de 11 punts possibles.