El bàsquet en cadira de rodes és un dels esports més populars del programa paralímpic. Va començar a implantar-se per rehabilitar als soldats nord-americans ferits durant la II Guerra Mundial, però la seva popularitat es va estendre ràpidament per tot el món. En l’actualitat, es practica en més de 80 països.
Competició de bàsquet en cadira de rodes Les regles del bàsquet en cadira de rodes són pràcticament les mateixes que les de la modalitat del carrer: la pista té les mateixes mesures, les cistelles estan a la mateixa altura i el sistema de puntuació és idèntic: dos tants per a les cistelles aconseguides durant el joc, un per cada tir lliure anotat i tres per les pilotes encistellats des de més de 6,75 metres de distància. L’única diferència consisteix en què els jugadors han de botar o passar la pilota després d’empènyer la cadira dues vegades.
En el bàsquet en cadira de rodes dels equips també consten de dotze jugadors, amb un màxim de cinc en pista. A cada esportista se li assigna una puntuació entre el 1.0 i el 4.5, segons la seva habilitat funcional. Durant el joc, la suma dels punts dels cinc jugadors en pista no pot excedir de 14.
La primera competició paralímpica de bàsquet en cadira de rodes va tenir lloc durant els Jocs de Roma 1960, tot i que les dones no van debutar fins Tel Aviv 1968.
Reglament IWBF gener 2016 (Anglès)
Comentaris i interpretacions del Reglament gener 2016 (Anglès)
Reglament IWBF gener 2016 (Español)
Comentaris i interpretacions del Reglament gener 2016 (Español)
Manual de Classificació IWBF 2014-2018 (Anglès)