Esquí Nòrdic

L’esquí nòrdic o de fons va ser, juntament amb l’esquí alpí, un dels dos únics esports que es van disputar en els primers Jocs Paralímpics d’Hivern, els de Örnsköldsvik’76 (Suècia). El practiquen esportistes amb discapacitat física, visual o amb paràlisi cerebral.

Els competidors es divideixen en tres categories. Els esportistes sense mobilitat a les extremitats inferiors competeixen en una cadira anomenada «sit-ski», que porta acoblat un parell d’esquís. La resta dels esportistes competeixen de peu i els cecs i deficients visuals, a més, ho fan precedits per un guia. Tots els esquiadors de cada un d’aquests tres grups competeixen junts, utilitzant un factor de compensació, que és un percentatge determinat pel grau de discapacitat del participant que s’aplica sobre la marca que realitza.

Les proves d’esquí de fons varien en funció de la classe i el sexe dels participants, encara que tots disputen quatre carreres: curta, mitja i llarga distància, i relleus. Els esportistes que competeixen en cadira recorren a 1 km, 10 km i 15 km, mentre que la resta completen 1, 10 i 20 km, en la categoria masculina. En la femenina, les distàncies són d’1, 5 i 10 km per les esquiadores en «sit-ski», i d’1, 10 i 15 per a les discapacitades físiques que competeixen de peu i per les esportistes cegues i deficients visuals.

En relleus es combinen tres esportistes de diferents tipus de discapacitat. En els equips masculins, un esquiador recorre 4 km i els altres dos, 5 km (1×4 km + 2×5 km). En els femenins, totes les participants recorren 2,5 km (3×2,5 km). L’esquí nòrdic està regulat pel Comitè Paralímpic Internacional i la seva normativa és una adaptació del reglament de la Federació Internacional d’Esquí (FIS).

En les proves d’Esquí Nòrdic paralímpic, els esportistes competeixen en tres grups, segons el seu tipus de discapacitat: Cecs i deficients visuals, Esportistes que competeixen de Peu i Esportistes que competeixen a Silla. Aquestes categories es subdivideixen al seu torn en diferents classes, en funció del grau de discapacitat dels esquiadors.

 

Dempeus:

LW2: Esportistes amb discapacitat total en una de les extremitats inferiors que competeixen amb dos esquís i dues Bastone
LW3: Esquiadors amb discapacitat en les dues extremitats inferiors, incloent la incapacitat total o parcial en alguna d’elles, que fan servir dos esquís i dos bastons.
LW4: Esportistes amb discapacitat per sota del genoll en una sola cama que utilitzen dos esquís i dos bastons.
LW5 / 7: Esquiadors amb discapacitat en les dues extremitats superiors que no fan servir pròtesis. Competeixen amb dos esquís i sense bastons.
LW6: Esportistes amb discapacitat en un braç que no porten pròtesis i utilitzen dos esquís i un sol bastó.
LW8: Esquiadors amb discapacitat per sota del colze en un sol braç que utilitzen dos esquís i un sol bastó.
LW9: Esportistes que combinen discapacitat a les extremitats superiors i inferiors. Competeixen amb dos esquís i un o dos bastons.

En cadira:
LW10: Esquiadors a «sit-ski», amb alt grau de paraplegia.
LW11: Esquiadors a «sit-ski», amb grau mitjà de paraplegia.
LW12: Esquiadors a «sit-ski», amb grau més baix de paraplegia i dobles amputats.
També hi ha les classes intermèdies LW10.5 i LW11.5.

 

Cecs i deficients Visuals:
B1: Cecs totals
B2: Deficient visual amb una petita resta de visió.
B3: Deficient visual amb major resta de visió.

Reglament IPC Esquí Nòrdic novembre 2013 (Anglès)