Atletisme

1. Atletisme 1 Sordolímpico.El Atletisme per a sords forma part dels 32 esports carreres de velocitat com a preparació física, recreaciónque conformen el sistema Atletisme per a sords internacional. Sense i competencia.duda, és l’esport base per a la preparació de tots els Des del punt de vista de rehabilitació, el componentedeportistas amb discapacitat auditiva. de velocitat de reacció juga un paper important en l’actuar, ja que permetrà, principalment en nens iEl àrea de velocitat està conformada per la carrera de joves, respondre a diferents estímuls al menorvelocidad plana; 100, 200, 400 m, els relleus de 4 x 100 m temps possible. Atletisme Atletisme per a sords 4 x 400 m en les dues branques i les carreres amb tanques que Un dels elements més destacats en el treball concomprenden 100 m amb tanques femení, 110 m amb tanques esportistes amb limitació auditiva és la comunicación.masculino i 400 m per a les dues branques . Qualsevol persona que treballi en aquest mitjà haurà de ser coneixedor del llenguatge de senyals, en cas contrari, Només ens referirem a la tècnica i el component haurà d’esforçar per desenvolupar una gran habilidadmetodológico de les carreres de velocitat planes. Aquestes gesticular per entaular una veritable comunicació conpruebas són assequibles a totes les persones que en un el deportista.espacio reduït; com les classes d’educació físicapara nens amb limitacions auditives, escoles de guia deformació, ens departamentals, lligues i entrenadoresde seleccions en diferents nivells; decideixin utilitzar les

2. Historia 2 Participació de l’Atletisme per a sords en competències nacionales.historia En 1961- Primers Jocs Nacionals de Sords a la ciutat de Cali. La federació esportiva d’esports per a sords, té els seus inicis el 6 de gener de 1966, amb els socis de l’Associació El 1973 – Segons Jocs Nacionals de Sords, a la de Sords de la Vall «ASORVAL». Basats en el model de ciutat de Santa Fe de Bogotà. una Federació Esportiva Nacional d’Amèrica del Nord i Europa per a sords, comptant amb el suport del govern En 1993 – III Jocs Nacionals de Sords, a la ciutat i empreses privades dels seus respectius països. de Cali. Temps després van acollir aquesta idea la Societat d’En 1996 – Primers Jocs Nacionals Esportius per Sordmuts de Colòmbia a Bogotà i l’Associació Joves sords a la Ciutat de Santafé de Bogotà. D.C Antioquia de Sords, creant els seus clubs esportius per després integrar-se i crear l’Organització Esportiva d’En 1998 – IV Jocs Nacionals de Sords a la ciutat Sords de Colòmbia, el 14 de juny de 1971. de Barranquilla (Atlàntic). Amb l’objectiu de donar un major impuls a l’esport per a En 2004 – Primers jocs nacionals paralímpics en persones sordes a Colòmbia, es funda la Federació la ciutat de Bogotà. Colombiana Esportiva de Sords, FECOLDES, el 19 de Març de 1976. Amb la fundació de la federació es El 2006 – V Jocs Nacionals de Sords a la ciutat va organitzar un nou comitè executiu comptant amb la de Cúcuta (Nord de Santander) presència d’un representant de COLDEPORTES. El 2008 – II Jocs Paralímpics Nacionals a la FECOLDES és reconeguda per COLDEPORTES, està afiliada Ciutat de Cali – Vall. al Comitè Paralímpic Colombià, CPC, i al Comitè Internacional Esportiu de Sords, C.I.S.S.

3. Assoliments Internacionals de l’Atletisme Sordolímpico Colombià. 3La primera participació internacional de l’atletisme una de les seves proves entre els 10 millors del mundo.sordolímpico colombià va ser l’any 1969, en els XIJuegos Esportius Silenciosos Mundials organisados ​​El 2009 es va celebrar la XXI edició dels Juegospor el C.I.S.S. a Belgrad, Iugoslàvia. A aquest esdeveniment Mundials Sordolímpicos a la ciutat Taipei, Taiwán.fue l’atleta César Lleó Quintero, obtenint medalla Colòmbia va comptar amb la participació d’11 deportistasde Bronze d’Atletisme en Salt amb Perxa. en atletisme, aconseguint que 10 d’ells de s’ubicaran a finals i el 5è lloc a la marató femenina.En 1975 Colòmbia va participar en els Primers JuegosDeportivos Silenciosos Panamericans, organizadospor el Comitè Panamericano Esportiu de Sords a la ciutat de Maracaibo a Veneçuela. En aquesta ocasiónnuestro país va obtenir una medalla d’bronce.En 2007 es van desenvolupar els III Jocs Esportius Atletisme SordolímpicoPanamericanos de Sords, a la ciutat València, Veneçuela. Colòmbia va aconseguir una medalla de plata iuna de bronze en atletismo.En el 2008, Colòmbia participa amb 4 esportistes en lasmodalidades de salt llarg i triple, llançament de laJabalina, 5000 m i 400 m en el Primer CampeonatoMundial, a Turquia. Situant als esportistes en cada guia de

4. 4 a Lg o ENS CO NC i P TS aC i RC ade L a V i LOC I dóna dreglamento L’atletisme és sens dubte en l’esport on l’anàlisi de l’estructura i fonaments tècnics de la velocitat ofereix un panorama més clar i cal, en relació amb altres esports del sistema sordolímpico internacional. L’especialitat de la velocitat ha patit un veritable salt en els últims anys, sent habituals dins el sistema registres per sota dels 10,7 segons en els 100 m per als homes i els 11,8 segons en el cas de les dames. Determinades normes tècniques i de l’entrenament, són factors determinants en aquests casos: l’estructura del pas de carrera i l’adequada distribució de les càrregues d’entrenament, són factors determinants en l’optimització del rendiment en els esdeveniments de velocitat. Sense cap dubte, aquests elements estan estructurats sobre adequats factors genètics i processos encertats de treball. La velocitat d’un atleta es troba definida pels seus nivells d’amplitud i freqüència de pas. L’amplitud és la distància que hi ha entre un suport i l’altre. La freqüència representa el nombre de passos que es realitzen a la unitat de temps. La velocitat aconseguida per un subjecte durant una cursa estarà definida pel producte de l’amplitud per la freqüència. Considerant que la freqüència es troba condicionada per la durada del temps de vol i de contacte, podem afirmar que si s’augmenta l’amplitud i baixa el temps de suport a terra o el de la fase aèria, s’aconsegueix augmentar la velocitat mitjana de desplaçament .

5. 5P a R T I C o L a R I d a d e S P R O P I a S d i L a S d I S Ta N C I a SC O M P i T I T I Va S d i L a S C a R R i R a S d e V i L O C I d a d. 100 m: És la prova reina de l’Atletisme. Els esportistes recorren la distància de 100 m en línia recta. Aquesta prova, igual que les altres, es divideix en quatre parts fonamentals, arrencada, passos transitoris, passos normals i passos finals. Atletisme Sordolímpico guia de

6. 6reglamento 200 m: En aquesta distància els competidors recorren dos trams de 100 m. La sortida és des de la segona corba de la pista. En aquesta distància es veuen involucrades dues forces externes que s’han de tenir en consideració: força centrífuga i la força centrípeta. Per tal de que tots els esportistes recorrin la mateixa distància, la sortida en aquesta prova és de forma esglaonada.

7. 7400 m: És per a molts especialistes de l’atletisme la cursa marcant elumbral entre la velocitat i el medi fons. La seva partida i la seva arribada sedan al primer revolt, tot i que per a aquesta distància, igual que la de200 m els corredors surten de forma escalonada.Se recorren 2 trams en recta i 2 en corba de forma intercalada. Tambiénintervienen les forces centrífuga i centrípeta en ambdues corbes. Atletisme Sordolímpico guia de

8. 8 Relleus: reglament Les carreres de relleus són proves per equips de quatre velocistes. En elles un corredor recorre una distància determinada, després passa al següent corredor un tub rígid anomenat testimoni, i així successivament fins que es completa la distància de la cursa. Les competències es realitzen en dues distàncies per a les dues branques: 4 x 100 m i 4 x 400 m. Tot i que en edats primerenques és molt recomanable com a mitjà recreatiu realitzar relleus de 8 x 50 m mixt. Per la passada del testimoni en el relleu del 4 x 100 m el velocista recorre una zona de 10 m anomenada zona d’impuls. En aquesta zona, el corredor no pot rebre el testimoni. Per al passatge del testimoni està determinada una zona de 20 m. En el relleu de 4 x 100, el segon i el quart relleu corren en recta i reben amb la mà esquerra. El primer i tercer relleu corren en corba per la part interna del carril i reben el testimoni amb la mà dreta. En el relleu de 4 x 100 m, cadascun dels corredors té característiques específiques. El primer corredor, ha de ser un excel·lent partidor i el seu sistema nerviós central ha de ser capaç de reaccionar a l’estímul de la sortida en el menor temps possible. El segon corredor ha de tenir ben desenvolupat el component de resistència a la velocitat i fortalesa física.

9. El tercer corredor ha de ser especialista en la carrera a curva.El quart corredor és l’encarregat d’acabar la carrera, per 9esta part es recomana l’esportista més veloç i fort delequipo.En les carreres de relleus de 4 x 400 m tots els integrantesdel equip recorren una distància de 400 m. El primercorredor de cada equip surt des d’una posició baixa en elsector del primer revolt. Per als equips que parteixen d’loscarriles 2 al 8, la sortida es fa de forma esglaonada, amb el cap de setmana que tots recorrin la mateixa distància.El primer rellevista recorre la distància pel seu carril hastaentregar el testimoni al segon corredor, dins d’una zonade 20 m situada abans de la línia de sortida. El segundorelevista recorre pel seu carril 120 m per després prendre carrillibre, usualment el carril nombre 1. La transferència deltestigo al tercer i quart rellevista es fa a la zona de 20 mque s’inicia 10 m abans de la línia de sortida. Atletisme SordolímpicoLos dos corredors restants l’equip aniran de formalibre per qualsevol carril fins a acabar la carrera.Se recomana sempre als corredors del tercer i cuartocambio córrer sempre pel primer carril. El tercer i cuartocorredor estaran ubicats 20 m abans de la meta, comoimpulso i per rebre el testigo.En el relleu 4 x 400 m, tots els integrants han de serespecialistas en la distància de 400 m, desenvolupant loscomponentes de resistència, velocitat i força.

10. 10 R ig L a M i NTOreglamento Uniforme En totes les competicions, els atletes han d’usar roba que estigui neta, dissenyada i portada de manera que no sigui reprovable. La roba ha d’estar confeccionada amb un teixit que no sigui transparent ni tot i estar mullat. Els atletes no podran fer servir roba que pugui impedir la visió dels jutges. A la samarreta dels atletes han de portar el mateix color davant i darrera. Sabatilles Els atletes poden competir amb peus descalços o amb calçat. El propòsit de les sabatilles per competició és proporcionar protecció i estabilitat als peus i una ferma adherència sobre el sòl. Està permesa una corretja sobre l’empenya, igual que l’ús de claus o spikes. Tots els tipus de sabatilles han de ser aprovats per la IAAF.

11. Pista 11Les competències de velocitat es realitzen en unapista estàndard, amb 6 a 8 carrils, de 400 metres delongitud, tindrà dues rectes paral·leles i dues curvascuyos ràdios seran iguals, l’interior de la pista estarálimitado per una vorada de material apropiat, deaproximadamente maig centímetres d’alt i un mínimo5 centímetres de ancho.La mesura del contorn de la pista es prendrà a 30 cmal exterior de la vorada intern de la mateixa o, dondeno hagi vorada, a 20 cm de la línia que limita elinterior de la pista.La distància de la cursa serà mesurada des del bordede la línia de sortida més allunyada de la meta, fins elborde de la línia d’arribada més propera a la salida.En totes les carreres, de tanques, cada atleta tindrà una Atletisme Sordolímpicocalle individual, entre 122 cm i 125 cm assenyalada porlíneas de 5 cm d’amplada. En la mesura de la anchurade cada carrer s’inclourà la línia a la dreta de lamisma, en el sentit de la carrera.En les reunions internacionals organitzades sota elcontrol de la IAAF la pista ha de tenir 8 carrers. guia de

12. 12 des mreglamento Testimoni m És un cilindre llis i buit amb un diàmetre de 12 30 cm mm, 30 cm de longitud i un pes de 50 grm. Pot ser de fusta, metall o plàstic. Preferiblement han de ser de colors vius perquè els esportistes en prova els puguin veure fàcilment. Banderins o llums. En l’atletisme sordolímpico, les ordres de sortida s’han de fer de forma visual. Per això el jutge de sortida se situa de tal manera que tots els esportistes puguin veure-ho i amb banderoles de colors donarà les indicacions pròpies de la sortida. Una altra manera d’indicar la sortida és per mitjà d’un sistema de llums ubicat al pis de la pista al costat de cada esportista. Aquest sistema s’assembla a un semàfor, té tres llums que indica els diferents moments de la sortida. Quan el jutge de sortida dóna el tret, la llum corresponent a l’inici de la cursa s’encén.

13. C aR R i R a S de V i LOC I dóna d 13 Les carreres més curtes són les anomenades de velocitat. Aquest tipus de carreres està compost per les següents fases: Arrencada o sortida. Passos transitoris o acceleració. Passos normals o màxima velocitat. Passos finals o acceleració negativa. Atletisme Sordolímpico guia de

14. 14 Arrencada o salidatécnica Consisteix en l’acció desplegada des l’accionar de les llums o banderoles fins al moment en què l’esportista posa en acció la seva massa corporal. Els corredors arriben a la tracció inicial situant els peus contra uns blocs especials de metall o plàstic, anomenats tacs de sortida o estreps, dissenyats especialment per a subjectar al corredor. Aquests tacs estan situats darrere de la línia de sortida. En aquest tipus de proves l’atleta sordolímpico en la posició «preparats», que pot ser emesa amb banderes o llums, es recolza en cinc punts del seu cos: les dues mans, un genoll i els dos peus, darrere de la línia de sortida. En la posició de «llestos», l’esportista es recolza en quatre punts del seu cos, les mans i els peus. El maluc s’eleva per sobre de l’eix de les espatlles. El cos es desplaça lleugerament cap endavant. La vista pot anar al front, quan s’utilitzen banderes. També poden mirar al pis, quan s’utilitza el sistema de llums.

15. 15Tras ser donada l’ordre de partida pel jutge desalida, que pot ser emesa amb llums o banderasy un tret, l’esportista es llança a la pista i corretja la màxima velocitat possible cap a la línia de meta, sent fonamental una sortida ràpida. en les curses de 200 i 400 m, aquesta arrencada serealiza en corba. És molt important que el deportistacon limitació auditiva aprengui a mantenir unainclinación del cos cap a l’interior de la corba. Elpartidor, o tacs de sortida, s’ha d’ubicar de manera Atletisme Sordolímpicoque les primeres passes siguin en línia recta, per estose col·loca diagonalmente.Para els entrenadors o professors d’educació físicaes important conèixer la influència o magnitudesde les dues forces que intervenen en la cursa encurva : força centrífuga i força centrípeda.

16. 16técnica Passos transitoris o acceleració Fase summament important per al desenvolupament de la velocitat. Es desenvolupa des del moment en què el corredor efectua el primer pas fins al moment en el qual ja no pot incrementar més la seva velocitat de carrera. En aquesta fase el velocista sordolímpico augmenta considerablement la freqüència dels passos, entre una distància, des de la sortida, de 30 a 40 m. Els braços tenen una perfecta coordinació amb els moviments de les cames, s’executa un braceig enèrgic. És molt important en aquesta fase, igual que en les altres, el suport a la zona metatarsiana amb moviments en forma de urpada, molt similars als moviments dels felins. El tronc s’inicia amb una inclinació aproximada de 45º, per després anar redreçant.

17. 17 Passos normals o màxima velocidadEsta fase es caracteritza per una relativa estabilidadentre freqüència i amplitud de moviments. Encorredores de classe internacional sordolímpicase arriba a una velocitat de translació deaproximadamente 12 m / seg, amb gairebé 5 passos porsegundo.El tronc s’ha alçat i el moviment dels brazosy les cames està en perfecta coordinació. Lasrodillas s’eleven alternativament fins a l’altura dela maluc. Se segueix observant el suport dels piesen forma de urpada. Atletisme SordolímpicoEn aquest moment de la carrera, el velocistasordolímpico aconsegueix la màxima velocitat detraslación durant una distància entre 60 i 50 men les carreres de 100 m. En els 200 m la máximavelocidad es manté aproximadament entre 150i 185 m. En el cas dels 400 m la màxima velocidadse manté aproximadament 350 m. guia de

18. 18técnica Passos finals o acceleració negativa Sobre els trams finals del recorregut el metabolisme corresponent es comença a «debilitar», això causa una disminució en la velocitat. En aquesta fase el velocista comença a preparar la seva entrada a la meta. Hi ha tres formes per entrar a la meta, de cap, amb una espatlla i de pit.

19. Lliurament i recepció del testimoni. 19Existen dues formes de lliurament i recepció del testimoni: VisualNo visual Lliurament visual: Lliurament no visual: Aquest tipus de lliurament és propi del relleu de 4 x 400 Aquest tipus de lliurament és propi del relleu 4 x 100 m. En ella l’esportista observa tot el temps a m. En ella l’esportista que rep el testimoni, el seu company. En el moment de la transferència col·loca unes marques predeterminades que li del testimoni, el rellevista que rep ha de treure el permeten observar el moment oportú per testimoni al seu company per iniciar la seva carrer. realitzar la seva sortida. Atletisme Sordolímpico guia de

20. 20 ha dues maneres de lliurar el testimoni: de baix a dalt, que per la seva seguretat és la més recomanable per a principiants, i de dalt a baix, per a aquells relleus que tinguin major cohesió de equipo.técnica A baix A dalt

21. 21 Ta R ea SM i TO d OL Ó g IC a SP a R ae L a PR i N. d IZ a J i de L a SC aR R i R a S de V i LOC I dóna dEjercicios generals per al desenvolupament de la carreraEjercicio 1, carrera elevant cuixes: l’esportista amb la mirada al capdavant realitza losmovimientos donant suport a la part davantera del peu, ometatarso. Els genolls s’eleven fins a l’altura de lacadera. Els braços es mouen coordinats amb laspiernas. Atletisme SordolímpicoLa posició del tronc és lleugerament inclinada haciael frente.Este exercici es pot realitzar en tres nivells: alt, mitjà i baix. guia de

22. 22técnica Exercici 2, passos curts relaxats: L’esportista es desplaça recolzant-se en la part davantera del peu amb moviments de urpades curts. La posició del tronc és lleugerament inclinada al capdavant. Els genolls es flexionen sense elevar-se. Els braços al costat del cos de manera relaxada i les espatlles caigudes. La vista pot anar cap avall o al front. Aquest exercici es pot realitzar a diferents ritmes i freqüències.

23. Exercici # 3, 23salto indi: L’esportista es desplaça realitzant petits saltoshacia dalt i endavant. El genoll lliure s’eleva hastala altura del maluc i l’altra es manté extendida.Los braços es mouen de forma coordinada haciaarriba flexionats en l’articulació dels colzes. Atletisme Sordolímpico guia de

24. 24técnica Exercici 4 carrera progressiva: L’esportista farà una cursa amb acceleracions progressives aproximadament cada 10 m.

25. 25Ejercicio 5 assalt al capdavant: L’esportista s’inicia amb un peu endavant i un enrere amb els genolls flexionats fins a aconseguir una posició baixa. Després es desplaça portant la cama endarrerida al capdavant mantenint la flexió dels genolls. Els braços acompanyen el moviment de forma coordinada. Atletisme Sordolímpico

26. 26técnica Exercici 6 deixar-se caure: L’esportista se situa amb el tronc dret, els braços al costat del cos i els peus junts. Es deixa caure al capdavant i inicia un ràpid i ampli moviment dels braços cap endavant. Les cames també es mouen cap endavant amb els genolls altes fins a acabar la carrera.

27. 27 Exercicis de S a LI dóna Pa R a i L de S a R RO LLO de L a V i LOCI dóna d de R Acci ÓNEjercicio 1vírate i toca: Se situa un esportista darrere de l’altre. Després d’una senyal visual, l’esportista que es troba endavant haurà girar-se i tocar l’espatlla del seu company. Atletisme Sordolímpico guia de

28. 28técnica Exercici 2 al mirall: Els esportistes es situen davant de qui dirigirà l’exercici. Aquesta persona farà moviments i els esportistes hauran de reaccionar imitant-lo.

29. 29Ejercicio 3Salida De Tres Punts: L’esportista se situa amb un peu endavant i un enrere. Les cama van lleugerament flexionats. El maluc amunt. El braç contrari a la cama avançada es recolza en el pis en forma de copa invertida. Després de rebre un senyal, que pot ser amb bandera, llums o tàctil, l’esportista iniciarà la cursa. Atletisme Sordolímpico guia de

30. 30técnica Exercici 4 sortida des dels tacs: L’esportista adopta la posició de sortida en els tacs i després de rebre les ordres de «preparats», «llestos» i «fora» comença una carrera. El senyal es pot donar amb banderes o llums.

31. 31 exercicis Pa R ae L a PR i N. d IZ a J i d’e NTR ig ai R ECE P CI Ó de L Et S TIgOEjercicio 1 Moviment De Lliurament Descendent: Se situa un esportista darrere l’altre amb el testimoni en una mà. Al senyal realitza un moviment del braç cap adelantey de dalt a avall.El altre esportista estén el seu braç cap enrere aproximadament a l’altura de l’espatlla. El palmell de la mà ha estarhacia dalt amb el dit polze obert. Després de rebre el testimoni tanca la mà.El exercici s’ha de fer caminant, trotant i corrent. Atletisme Sordolímpico guia de

32. 32 Exercici 2 moviment de lliurament ascendent: tècnica Se situa un esportista darrere l’altre amb el testimoni en una mà. Al senyal realitza un moviment del braç cap endavant i de baix a dalt. L’altre esportista estén el seu braç cap enrere aproximadament a l’altura de l’espatlla. El palmell de la mà ha d’estar a baix amb el dit polze obert. Després de rebre el testimoni tanca la mà. L’exercici s’ha de fer caminant, trotant i corrent.

33. 33Ejercicio 3 lliurament del testimoni a la zona de canvi: Els esportistes s’ubicaran a la zona de canvi corresponent i al senyal realizaránla lliurament i recepció de testimoni de la forma més convenient per a l’equip.