Goalball

Des de la seva invenció com a teràpia per rehabilitar als soldats ferits en la II Guerra Mundial, el goalball s’ha estès per tot el món. El practiquen esportistes cecs o deficients visuals que utilitzen una pilota sonor i s’ha convertit en un dels esports d’equip més emocionants dins el programa paralímpic.

El goalball enfronta dos conjunts de tres jugadors en una pista interior marcada amb línies tàctils. A cada extrem hi ha una porteria de 9 metres de llarg per 1,3 d’alt, en la qual els membres de l’equip contrari han de ficar la pilota després llançar-rodant per la pista. Tots els esportistes poden tirar i també tots han de defensar les seves porteries amb el cos.

Per permetre que practiquin aquest esport persones amb diferents graus de discapacitat visual, els jugadors han de portar un antifaç que els cobreixi completament els ulls. A més, el pavelló ha de romandre en silenci durant tot el partit, per permetre que tots dos equips puguin escoltar la pilota sonor. Només es permet cridar i aplaudir quan es marca un gol.

La primera vegada que es va disputar un partit de goalball en uns Jocs Paralímpics va ser a Toronto 1976, encara que només a manera d’exhibició. La seva inclusió definitiva es va produir en Arnheim 1980, per a la categoria masculina, ia Nova York i Stoke Mandeville 1984 per a la femenina.

Reglament IBSA 2014-2017 (Anglès)
Reglament i procediment de classificació IBSA gener 2012 (Anglès)