Boccia

La boccia, els orígens es remunten a la Grècia Clàssica, és una complexa combinació de tàctica i habilitat. Es practica de forma individual, per parelles o equips, sobre una pista rectangular en la qual els jugadors tracten de llançar les seves boles el més a prop possible de la pilota blanca que serveix d’objectiu, alhora que intenten allunyar les dels seus rivals, en un exercici continu de tensió i precisió.

Cada jugador, parella o equip disposa de sis boles en cada màniga i guanya aquell la bola acabi més a prop de la blanca. A més, rebrà un punt extra per cada bola addicional que hagi aconseguit apropar a la blanca per davant de la primera del contrari. Les competicions individuals i per parelles consten de quatre mànigues, mentre que les d’equips es componen de sis.

L’esport de la boccia el practiquen persones en cadira de rodes que tenen paràlisi cerebral o discapacitat física severa, i que es col·loquen en un dels extrems del camp, des d’on llancen les boles. La competició s’estructura per classes de discapacitat: la BC1 correspon a esportistes que llancen amb mans o peus i necessiten ajuda d’un assistent; els de la BC2 són aquells que poden llançar sense ajuda; la BC3 precisa assistència i realitza els llançaments a través d’una canaleta; tots ells tenen paràlisi cerebral. La categoria BC4 engloba els esportistes amb discapacitat física greu.

Aquest esport forma part del programa paralímpic des dels Jocs de Nova York 1984. En l’actualitat, es practica en més de 50 països de tot el món i consta de set esdeveniments amb medalla (les quatre competicions individuals per a cada classe, les de parelles BC3 i BC4, més la d ‘equips BC1 / BC2). Totes elles són mixtes.

Reglaments BisFed 2015 (Anglès)
Normes de Classificació BisFed Boccia 2013 (Anglès)