Halterofilia

Practicat per esportistes de més de 100 països, l’halterofília és una de les disciplines paralímpiques que més ràpid s’han estès pel món.

La modalitat de pressió sobre banc la practiquen esportistes amb lesió medul·lar, amputació, paràlisi cerebral o discapacitat física d’un altre tipus, que han de reunir uns criteris mínims d’elegibilitat basats en les seves capacitats. Un cop seleccionats, els halterófils s’agrupen en funció del seu pes corporal i no de la seva lesió, en deu categories masculines i altres tantes femenines.

Competició d’halterofília
Durant la competició, l’esportista ha de ser capaç de baixar la barra amb les peses fins al pit, deixar-la quieta i elevar-la completament fins a deixar els colzes estesos al màxim i bloquejats. Els esportistes disposen de tres intents cada vegada que s’afegeix pes i guanya aquell que hagi estat capaç d’aixecar més quilos.

Els primers Jocs Paralímpics en què es va practicar l’aixecament de pes en categoria masculina van ser els de Tòquio 1964, mentre que les dones no van debutar fins Sidney 2000.

Reglament i normativa IPC Halterofília 2013-2016 V2 (Anglès)
Manual de Classificació IPC Halterofília març 2015 (Anglès)